#JoTambéVullAnarAClasse #JoTambéVullAnarAlMenjador
#JoTambéVullAnarDeColònies #JoTambéVullAnarALesExtraescolars
L’octubre de 2017 el Departament d’Educació va aprovar el conegut com a Decret d’Educació Inclusiva. Aquest Decret havia de servir perquè els infants que tenen Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) poguessin gaudir del dret a l’educació amb les mateixes condicions que els seus companys i companyes. Perquè el millor lloc on poden estar els infants que necessiten un suport addicional és amb la resta del grup, i perquè no hi ha res millor per a una aula que viure la diversitat en positiu.
Lamentablement, però, aquest Decret mai s’ha desplegat plenament. El Departament d’Educació mai ha elaborat les mesures necessàries fer-lo efectiu, ni ha destinat els recursos materials i humans adequats per posar-lo en pràctica. Segons la normativa, els responsables educatius tenien 4 anys per desplegar aquest Decret, un termini que va acabar just fa un any, l’octubre de 2021.
Avui podríem estar celebrant el primer aniversari de l’aplicació del Decret d’Inclusiva, avui molts infants i joves podrien anar a classe, quedar-se al menjador, anar de colònies i fer activitats extraescolars sense que la seva condició física, psicològica, socioeconòmica o de salut fos utilitzada com una limitació. Avui més de 200.000 alumnes catalans que tenen alguna Necessitat Específica de Suport Educatiu podrien gaudir del dret a l’educació com la resta de nenes, nens i joves.
Aquesta campanya és fruit de l’esforç i l’empenta de famílies d’arreu del territori que s’han cansat de batallar soles perquè els seus fills i filles puguin gaudir del dret a l’educació sense discriminació. Aquesta no tornarà a ser una lluita individual. No tornarem a passar hores suplicant als despatxos perquè deixin anar als nostres fills i filles de colònies, no tornarem a pidolar personal qualificat i especialitzat perquè els nostres infants puguin estar a l’aula amb les seves companyes, no tornarem a negar als nostres infants i joves la possibilitat de fer activitats extraescolars per haver-nos cregut que això no és per a elles, ni els impedirem gaudir del temps de migdia amb els seus amics i amigues. És moment d’obrir les aules per incorporar la co-docència, d’universalitzar l’accés al menjador escolar, d’adaptar les activitats complementàries i de fer accessibles les activitats extraescolars.
No hem vingut a demanar caritat, bones intencions o somriures compassius. Hem vingut a reclamar allò que pertany als nostres fills i filles, hem vingut a exigir que es respecti el seu dret a l’educació, sense condicions, sense limitacions. Perquè elles i ells també tenen dret a estar a classe amb els seus companys, a quedar-se al menjador, a anar de colònies i a fer activitats extraescolars amb totes les garanties i en condicions d’igualtat.
ACCIONS AL TERRITORI
Des del llançament de la campanya el passat 20 d’octubre de 2022, arreu del territori s’han articulat i s’articulen diverses mobilitzacions.
Si esteu impulsant alguna acció al teu territori en el marc d’aquesta campanya per reclamar una educació veritablement inclusiva, envieu un correu a [email protected] amb el cartell i la informació bàsica de l’acte i en farem difusió.
També podeu descarregar el material de campanya i fer-lo servir a les concentracions o actes que organitzeu:
CONTINGUT RELACIONAT
ℹ️ Quina diferència hi ha entre les NESE i les NEE?
Les Necessitats Educatives Especials (NEE) són un tipus de Necessitat Específica de Suport Educatiu (NESE), però no l’únic. Es considera que tenen Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) tots aquells alumnes que, per les seves capacitats, situació, trajectòria o context socioeconòmic necessiten un acompanyament addicional per poder gaudir del dret a l’educació en condicions d’igualtat.
Dins de les NESE, hi trobem diverses categories:
- Alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE): discapacitat física, discapacitat intel·lectual, discapacitat sensorial, TEA, trastorn greu de conducta, trastorn mental i malalties degeneratives greus i minoritàries.
- Alumnat amb trastorns d’aprenentatge o comunicació.
- Alumnat amb altes capacitats.
- Alumnat amb situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides.
- Alumnat d’origen estranger amb incorporació tardana al sistema educatiu, falta de domini de la llengua vehicular o escolaritat prèvia deficitària.
- Alumnat amb risc d’abandonament prematur.
Per a més informació, podeu consultar aquesta infografia del Departament d’Educació.
Qui fa què a l’educació pública?
.
Què hi diu, la normativa vigent, sobre educació inclusiva?
Article: Les que sempre perden
De què parlem quan parlem d’educació inclusiva?
Quin és el paper del professorat a l’escola inclusiva?
Article: L’escola inclusiva. Un repte educatiu ple de beneficis
Com afecten a l’educació inclusiva les polítiques de l’Administració Pública?
Article: Per què l’educació ha de ser inclusiva en una societat democràtica?
Campanya: Educació inclusiva, menjadors inclusius
DONEN SUPORT A LA CAMPANYA
